Serigrafia o DTF: quina et convé, i per què no és una qüestió de gustos

01

No és una guerra de tècniques

Cada setmana algú ens demana una fotografia a tot color en serigrafia, o ens pregunta per què li diem que per a aquell disseny no val la pena fer pantalles. La resposta no és una preferència del taller. Les dues tècniques fan coses diferents, i cada una en fa unes quantes millor que l'altra.

Nosaltres som un taller de serigrafia i ens agrada la serigrafia. Però el que volem és que acabis amb la samarreta que t'imaginaves, no amb la que ens dona més feina. Per això, quan un disseny és de DTF, te'l fem en DTF i t'expliquem per què.

El que segueix és el que mirem, en l'ordre en què ho mirem.

02

La serigrafia: una pantalla per color

La serigrafia és tinta passada a través d'una malla. Per a cada color es fa una pantalla: s'hi insola el dibuix, la malla queda oberta allà on ha de passar la tinta, i una rasqueta l'empeny cap a la peça. Un color, una pantalla, una passada. Té més d'un segle i, en essència, es fa igual que quan es feien cartells a mà.

03

El DTF: un film, una pols i una premsa

El DTF fa pocs anys que s'ha estès als tallers. Les sigles volen dir «direct to film», i el nom ja explica el truc: el disseny no s'imprimeix a la roba, s'imprimeix en un film transparent, a tot color i amb una capa de blanc al darrere. Sobre la tinta encara humida s'hi escampa un adhesiu en pols, es cou, i després una premsa de calor el transfereix a la peça. Quan es treu el film, el disseny s'ha quedat a la roba.

La diferència de fons és aquesta: la serigrafia compta colors i el DTF no. A la serigrafia, cada color és una pantalla, i cada pantalla suma feina i preu. Al DTF, un color o mil costen el mateix. El que compta és la mida: el film es fa servir sencer, s'hi encaixen totes les còpies que hi caben, i un disseny gran n'ocupa més tros que un de petit.

04

On es nota: el tacte

Treballem amb tintes a l'aigua, i la tinta a l'aigua no queda a sobre del teixit: entra a la fibra. Per això una serigrafia ben feta gairebé no es nota quan hi passes la mà, i la peça continua respirant. Sobre roba fosca cal una base blanca a sota perquè el color s'aguanti, i llavors la capa es nota una mica més, però continua sent tinta dins la roba.

El DTF és una capa a sobre: tinta, blanc i adhesiu, enganxats al teixit. En un logotip petit al pit no ho notaràs. En una esquena sencera, sí: és un pegat que no transpira i que es nota fred quan te'l poses. No és un defecte; és el que és.

A la portada es veu de molt a prop. A la samarreta de D.R.I., serigrafiada, el fil del teixit es veu a través del color. Al sol del «Too weird to break», en DTF, no se'n veu res: el color és una capa llisa i uniforme, i les vores són netíssimes. Totes dues estan ben fetes. Simplement, són dues coses diferents.

La conclusió pràctica: com més gran és l'àrea estampada, més pesa la diferència de tacte a favor de la serigrafia.

05

On es nota: el color

A la serigrafia, cada tinta es barreja per al teu disseny. Si el teu vermell és un Pantone concret, barregem aquell vermell. I hi ha tintes que només existeixen en serigrafia: la fluor, la metal·litzada i la de descàrrega, que en lloc de posar color en treu del teixit i deixa un tacte del tot suau sobre roba fosca.

El DTF imprimeix amb quatre tintes de procés i blanc, com una impressora. Per això fa sense esforç el que a la serigrafia li costa: fotografies, degradats continus, la pell d'una cara, el cel d'un capvespre. Però tot surt d'aquella barreja, i hi ha colors que no hi caben: cap fluor ni cap metall, i alguns colors de marca molt saturats (certs taronges, certs verds) queden aproximats.

Sobre roba fosca, les dues tècniques necessiten blanc. A la serigrafia és una pantalla més i compta com un color. Al DTF va sempre inclòs.

06

On es nota: el preu

Aquí és on més s'equivoca la intuïció, perquè les dues tècniques es cobren de maneres diferents. I abans de res, un avís que val per a tota la secció: els preus són aproximats. El preu final depèn del disseny i de la seva mida, sobretot en DTF, i te'l donem per escrit quan hem vist l'arxiu.

La serigrafia es cobra per colors i per posició, i quan la peça la posem nosaltres, el preu la porta inclosa. Hi ha una feina inicial (fotolits, pantalles, registre) que es reparteix entre totes les unitats; per això la serigrafia es fa més barata com més llarga és la tirada. Si portes la roba, una estampació d'un color passa de 4,25 € la peça a 25 unitats a 3 € a 100, un 29 % menys, perquè les pantalles són les mateixes per a 25 peces que per a 100. Per sobre de 300 unitats el preu ja no surt de la tarifa: revisem l'encàrrec i et passem el millor preu que podem fer. El que més mou el preu és el nombre de colors; la mida del disseny, menys.

El DTF es cobra per posició i per mida del disseny, i els colors no hi compten: un logotip petit al pit no costa el mateix que una esquena sencera. No hi ha pantalles per repartir, així que el preu per peça no baixa gaire amb la tirada. I va a part del preu de la peça: la teva, o una del catàleg del nostre proveïdor.

Si poses les dues coses una al costat de l'altra, en surt una regla que val més que qualsevol taula: com més unitats, més colors aguanta la serigrafia abans que el DTF surti més a compte. En una tirada curta, a partir de dos o tres colors el DTF ja pot ser més barat; en una de llarga, la serigrafia continua guanyant amb més colors. I recorda la base blanca: un disseny de dos colors sobre una samarreta negra ja en són tres.

Això no vol dir que, passada aquesta línia, t'hagis de passar al DTF. Vol dir que a partir d'aquí la serigrafia no la tries pel preu, sinó pel que s'ha dit a dalt: el tacte, el color exacte i els acabats. Hi ha encàrrecs on val la pena i encàrrecs on no, i és el que et direm quan vegem el disseny.

Si la peça la posem nosaltres i la vols en DTF, el configurador no calcula l'encàrrec: te'l passa a pressupost a mà, en lloc d'inventar-se un número.

07

On es nota: com envelleixen

Les dues tècniques aguanten bé els rentats si estan ben fetes. El que canvia és com envelleixen. La serigrafia a l'aigua s'apaga de mica en mica, al mateix ritme que la peça, com una samarreta de concert de fa deu anys. El DTF es manté igual molt de temps, i quan cedeix, normalment ho fa per les vores.

Amb totes dues, el rentat compta: del revés, en fred i sense assecadora, la samarreta et durarà molt més.

08

Quan et direm serigrafia

Quan el disseny són taques planes, lletres o un logotip, i té pocs colors. Quan la tirada és d'unes quantes desenes de peces o més, que és quan la feina de les pantalles es reparteix bé. Quan l'àrea estampada és gran i la peça ha de continuar sent roba. Quan necessites un color exacte de marca, o fluor, o metal·litzat, o el tacte nul de la descàrrega.

I quan vols que la samarreta s'assembli a les que t'agraden: la majoria de samarretes de grup, de festa major o de botiga que tens al calaix estan fetes així.

09

Quan et direm DTF

Quan el disseny és una fotografia o té degradats continus i la tirada és curta, o quan té més colors dels que té sentit separar: per sobre de 6 per posició, la serigrafia ja no és opció. Quan el disseny té molts colors i la tirada és curta, perquè tantes pantalles per a poques peces no surten a compte. I, com acabes de veure, quan el que mana és el preu i la tirada és curta.

Una fotografia també es pot fer en serigrafia, en quadricromia: quatre pantalles, més la base blanca si la roba és fosca, i una trama de punts que, ben feta, queda molt bé i té el tacte de la tinta. Però costa més, i només surt a compte en tirades llargues. El que no et direm mai és que facis quatre pantalles per a vint peces: el DTF et dona la mateixa foto abans i per menys, i això ens faria facturar més, però no seria un bon consell.

010

Com ho decidim nosaltres

Mirem tres coses, en aquest ordre. Primer, si el disseny és una imatge de to continu (una foto, un degradat, una il·lustració pintada) o són taques. Segon, quants colors té de debò, comptant la base blanca si la peça és fosca. Tercer, què ha de fer la peça: si ha de durar anys, si és un uniforme, si és per vendre en una parada o per regalar en un esdeveniment d'un dia.

Amb aquestes tres respostes, gairebé sempre la tècnica cau sola. Quan no, en parlem: hi ha encàrrecs on es pot simplificar el disseny a quatre tintes i guanyar-hi, i d'altres on fer-ho seria fer-li mal.

I no cal que totes les peces d'una comanda vagin igual. Les samarretes poden anar en serigrafia i unes quantes dessuadores amb una foto, en DTF. Al configurador, la tècnica es tria peça a peça al pas d'Impressió.